SALUT MENTAL & FEINA

La teva feina és una part important de la teva vida, però donar-li més protagonisme del que toca podria portar-te problemes. Aconseguir un equilibri entre allò professional i allò personal és qüestió de pràctica. Prèn nota de 5 hàbits importants per un bon equilibri.

Potser escoltar algú parlant sobre salut mental era fins fa poc una cosa estranya, pràcticament excepcional. Una pandèmia després, i immersos de ple en les conseqüències, sembla que les coses han canviat. La salut mental, va guanyant espai al debat públic. En realitat, el que ha fet la Covid-19 és posar sobre la taula una qüestió que ja hi era i que era molt comú, sobretot per a les generacions més joves. 

Tant els Millennials com la Generació Z han vist com les successives crisis patides des de començament del segle XXI han convertit els seus somnis en frustracions. Índexs d’atur desbordats, lloguers impossibles, edats d’emancipació cada vegada més grans, precarietat laboral en augment, pluriocupació… I, per completar aquesta tempesta perfecta, les xarxes socials, com aquest fals amic que sembla estar sempre disposat a ajudar amb una bona dossis d’autoestima en forma de likes en temps difícils.

Però diversos estudis han associat l’ús de les xarxes a un risc més alt de patir depressió, cosa del que Facebook (ara Meta) ha hagut de sortir al pas darrerament després que The Wall Street Journal publiqués una investigació en què afirmava que la companyia de Silicon Valley havia ignorat informes interns que indicaven que lús d’Instagram pot provocar depressió, ansietat i fins i tot pensaments suïcides en els adolescents, sobretot entre les noies. El 40% dels usuaris d’Instagram són persones de menys de 22 anys.

Són generacions que, en vista de les dades, tenen molt en compte la seva salut mental. Un estudi titulat Mental Health at Work i elaborat per Mind Share Partners, SAP i Qualtrics i publicat a Harvard Business Review va assegurar el 2019 que la meitat dels Millennials i el 75% dels integrants de la Generació Z ha deixat una feina per motius de salut mental. La xifra d’altres generacions que havien fet el mateix gairebé no fregava el 20%. Un aclaparador 86% dels enquestats creia que la cultura d’una companyia hauria de donar suport a la salut mental, una xifra que encara era més gran entre els Millennials i els Z. A Espanya, el suïcidi ja és la primera causa de mort no natural entre els joves, per davant dels accidents de trànsit. 

Què és el conegut com a burnout? un terme utilitzat per definir un trastorn emocional conseqüència de la falta o incapacitat per desconnectar del treball i que afecta de una manera real i directa a la salut mental i física dels treballadors, a més de produir una disminució del rendiment i la productivitat en les activitats laborals fins a un 20%.  

* Sensacions d’esgotament o esgotament de l’energia.

*Major distància mental o sentiments de negativitat o cinisme relacionats amb la feina.

*Rendiment professional reduït.

Què podem fer per reduïr aquests problemes i millorar en salut mental? 

1. Detecta els simptomes 

Sovint l’estrès i l’ansietat es confonen com una mateixa cosa. Però no ho són. L’estrès laboral es produeix quan l’organisme, és a dir la persona, està sotmesa durant un període prolongat a un nombre d’exigències o de demandes que sobrepassen les seves capacitats de resposta.

En una primera fase, la persona intenta redoblar els seus esforços per assolir el nivell d’exigències a què es veu sotmesa, però si la prolongada tensió no cedeix, llavors la persona s’acaba esgotant i és allà quan apareixen diferents manifestacions en el pla físic i en el pla psicològic. L’ansietat pot ser una de les possibles manifestacions de l’estrès, però no és l’única. Les conseqüències de l’estrès als organismes estan àmpliament documentades i poden arribar fins i tot a ser l’antecedent remot de malalties físiques com ara problemes cardiovasculars, elevada tensió arterial i fins i tot càncer.

Per tant, l’estrès és el que genera l’ansietat. Una és el símptoma i una altra és la causa. Si bé és cert que les dues reaccions emocionals (estrès i ansietat) són naturals i a nivells òptims totes dues funcionen en el rendiment del subjecte, quan es desborden ocasionen problemes que si no s’atenen poden desencadenar diferents patologies. 

Diem que estem estressats quan hem de fer front a una situació real com per exemple arribar a un objectiu mensual que ens fixa l’empresa per poder continuar-hi. Com a conseqüència a aquesta situació pot aparèixer l’anomenada ansietat actuant en tres nivells: cognitiu ( pors irracionals del tipus: ‘i si no aconsegueixo arribar al que em marca l’empresa em faran fora’), fisiològic (taquicàrdia, sudoració, entumiment…) i motor (evitar anar a la feina, quedar-se a l’habitació tancat…). L’ansietat és una emoció que no es pot eliminar però sí que es pot aprendre a controlar en cas que sigui necessari, amb teràpia cognitivoconductual, EMDR, etc..

Aprendre a detectar els símptomes és el primer pas per cercar solucions. No esperis a esclatar. En comptes d’això, cal fer un exercici d’introspecció periòdic. 

2. NO et defineixis per la feina que fas!

Un es presenta amb el nom, l’edat, on viu… i en què treballa. L’ocupació queda així íntimament lligada a la identitat de la persona i, en gran mesura, acaba per definir-la. Cap problema si tot va bé, però és una arma de doble tall amb què s’ha de tenir molta cura.

Si bé és cert que aquesta definició de la identitat ens aporta beneficis, també es converteix en una important amenaça quan perdem la feina per exemple per la desocupació o per la jubilació. Les relacions negatives entre la desocupació i la salut mental han estat àmpliament estudiades sobretot en els períodes de crisi econòmica o de forta inseguretat laboral.

En realitat no cal extirpar la feina totalment de la teva identitat, sinó donar-li la deguda importància dins d’aquesta. Ni més ni menys. En aquests casos podem fer referència a la metàfora de la cadira, que per ser estable necessita quatre potes. Imaginem que cada pota és una àrea de la nostra vida: sentiment d’utilitat (àrea acadèmic/laboral), aficions, afectes (família i amics) i relacions socials. Si només ens inclinem cap a una pota com és l’àrea laboral, el que passa és que la cadira perd l’equilibri igual que passaria amb la nostra vida. En dipositar tot el temps i esforç en aquesta àrea, descuidem la resta amb la qual cosa poden aparèixer diferents problemes com: addicció a la feina, burnout, etc. Com evitar-ho? Prenent consciència a tota hora de la cadira, ja que l’estabilitat personal s’aconsegueix amb el desenvolupament de les quatre potes.

3. Posa limits al teletreball

La qüestió és que una pràctica que en principi atorgava al treballador un plus de llibertat s’ha acabat convertint moltes vegades en una manera d’enderrocar les fronteres entre el que és professional i el que és personal, no només en qüestions d’espai en treballar des de casa, sinó també de temps.  

Potser una de les dificultats més grans consisteix a establir límits a l’activitat laboral quan es teletreballa, i quan parlo de límits m’estic referint als temporals, espacials, i també als de comunicació a través de les noves tecnologies. 

Recordeu que a casa també teniu uns horaris. Deixar l’ordinador encès fins al dia següent per mandra o per no tancar els programes no és una bona idea. Quan s’acabi la teva jornada, apaga l’equip i recull el teu espai de treball. Si utilitzeu un portàtil, deseu-lo en comptes de deixar-lo a la vista. Així estaràs dient al teu cervell que ha arribat l’hora de dedicar-te a altres coses. Una bona idea és programar alguna cita (gimnàs, amics...) després de l’hora de plegar de la teva jornada així segur deixaràs el teletreball. 

4. Desconnecta de veritat! 

En un temps en què portes el correu al telèfon personal o en què et pot entrar un Whatsapp de treball mentre fas el sopar, desconnectar de veritat sembla una tasca àrdua. Això és precisament el que porta a una no desconnexió conscient. No desconnectar és un dels costums més perjudicials i més estesos pel que fa a la feina.

Continuar pensant en els problemes que hagin sorgit i no s’hagin pogut resoldre, l’excessiva càrrega laboral, pensaments d’autoexigència, sentiments d’infravaloració o simplement veure un company amb qui no es tingui bona relació són exemples de pensaments que, si no s’aprenen a gestionar, fan que entrem “en bucle”.

Què et pot ajudar a desconnectar? Per començar, posar-hi distància. Quan s’estudien els processos de recuperació de l’estrès laboral, recuperació que es realitza en diferents cicles (diari, setmanal, estacional), s’observa que un dels aspectes més importants és la capacitat de distanciar-se del treball durant les hores de no-treball. La incapacitat per mantenir les fronteres entre el temps i l’espai laborals i el temps i l’espai no laborals és potser una de les amenaces més grans al benestar dels treballadors.

Dedicar temps a un mateix, a la família i amics; realitzar alguna activitat de relaxació com ara ioga o mindfulness; tenir una bona higiene del son; portar una alimentació saludable o practicar esport són alguns dels hàbits que ens poden ajudar. És imprescindible per a una bona salut mental saber desconnectar d’una manera conscient. 

5. Aprèn a dir NO! 

Una qüestió difícil de posar en pràctica. Més encara a l’entorn laboral. Dir no és un dret bàsic de tot el món i s’enquadra dins de l’assertivitat i adquirir i entendre aquest dret és fonamental en tots els aspectes de la nostra vida inclòs el context laboral.

Tanmateix, sovint aquesta capacitat està subjecta a d’altres, sobretot la de caire econòmic. Aprendre a dir no és gaire difícil en tots els àmbits de la vida i hem de ser conscients que, a nivell laboral, aquesta capacitat pot estar constreta per factors econòmics i de poder molt rellevants.

Potser, mirat a llarg termini, la millor eina que ens ajuda a dir no és disposar d’alternatives i, per tant, el millor recurs és una formació i qualificació professional adequada. En qualsevol cas, l’entrenament en assertivitat i el maneig de les relacions socials són importants en qualsevol nivell jeràrquic en què t’exerceixis, ja sigui com a cap o com a l’últim dels subordinats.

Aquí, la paraula “alternativa” és la clau. No només per tenir altres opcions dingressos que et permetin dir que no, sinó també per rebutjar certes tasques o responsabilitats extra d’una manera diligent i eficaç. Delegar en una altra persona, renegociar, revisar funcions... hi ha molts camins intermedis entre el sí i el no rotunds. 

Vivim un moment en què ens hem acostumat a conviure amb l’estrès com a estat anímic normalitzat i sense ser del tot conscients de les conseqüències que aquest comportament pot tenir sobre la salut a llarg termini. I una de les fonts d’estrès més grans que patim actualment és la feina, per això l’OMS va reconèixer el 2019 el burnout com a malaltia. 

Aquesta situació i la normalització de viure a la cultura “always on”, aquesta connexió permanent a la feina, afecta un 74% de treballadors, La xifra ha patit un important augment amb la realitat viscuda fa mesos i que encara arrosseguem, el confinament i l’arribada del teletreball a la vida de tots ha fet que sigui encara més complicat aconseguir desconnectar i diferenciar el temps que dura la jornada laboral.

Com més feliços ens sentim, més creatius, actius, saludables, enèrgics, servicials, generosos, productius i un llarg etcètera som. El que, alhora, acaba repercutint de manera positiva al nostre entorn, ja sigui personal, familiar o de treball.

L’estrès és un dels principals factors de risc per a la salut física i mental al segle XXI. Comptar amb les eines suficients per saber com gestionar-ho de manera efectiva és una enorme inversió en benestar, i és una cosa en què els departaments de Recursos Humans poden contribuir significativament. Posant en pràctica una sèrie d’iniciatives, és possible reduir en gran mesura el risc d’aparició de la Síndrome de Burnout als empleats.

No obstant això, la responsabilitat per abordar aquest síndrome no només resideix als departaments de Recursos Humans de les empreses i és que hi ha una part que cada treballador pot millorar. El teletreball ha suposat un gran canvi en la manera d’entendre la manera de treballar, hem adaptat les cases amb espais per exercir la nostra activitat laboral des d’aquestes conscients de la importància que té delimitar fronteres amb la vida privada, fins i tot hem descobert els beneficis de treballar amb una música adequada de fons per millorar la concentració a l’hora de treballar.

Fés-te les següents preguntes per saber si estàs en perill de patir Burnout:

1. T’has tornat cínic o crític a la feina?

2. Et costa anar a treballar i sols tenir problemes per començar un cop has arribat?

3. T’has tornat irritable o impacient amb els companys de feina o els clients?

4. Et falta l’energia per ser productiu consistentment?

5. Et manca la satisfacció en els teus èxits?

6. Et sents desil·lusionat amb la teva feina?

7. Els teus hàbits de son o gana han canviat per culpa de la teva feina?

8. Estàs preocupat pels mals de cap inexplicables, mals d’esquena o altres problemes físics?

Si la teva resposta és sí a alguna d’aquestes preguntes, pots estar experimentant Burnout. Assegureu-vos de consultar-ho amb el vostre metge o a un professional de la salut mental.

Símptomes principals

Esgotament emocional: un desgast professional que porta la persona a un esgotament psíquic i fisiològic. Apareix una pèrdua d’energia, fatiga a nivell físic i psíquic. 

Despersonalització: es manifesta en actituds negatives en relació amb els usuaris/clients, es dóna un increment de la irritabilitat i la pèrdua de motivació. 

Manca de realització personal: disminució de l’autoestima personal, frustració d’expectatives i manifestacions d’estrès a nivell fisiològic, cognitiu i de comportament.

Comença per fomentar de manera deliberada les connexions i emocions positives i la resta vindrà sol! Un repte per al 2022: Aconseguir ser definitivament més feliç a la meva feina!