Arriba el mes de Març, el mes de la dona, amb l’esperança i la lluita de que el mes es converteixi en un any...  És hora que les empreses prenguin part activament en la creació d’espais segurs que ofereixin igualtat d’oportunitats per a tots els seus empleats. Què ha de canviar perquè les dones assoleixin el seu ple potenical?  

Què he de fer jo, dona, perquè em prenguin igual, de veritat, que a la resta dels meus companys? No, no és una pregunta personal ni tampoc retòrica, és un interrogant que moltes dones han enfrontat en trobar-se davant d’una posició d’inferioritat de tracte o consideració davant d’una plantilla d’alts càrrecs majoritàriament homes i fins i tot entre els seus companys que se suposen iguals a ella.

He experimentat personalment i he presenciat molts dels desafiaments complexos que enfronten les dones, tant a nivell personal com professional. Aquests desafiaments són creixents quan l’objectiu és assolir un càrrec de direcció, un fet que sorprèn veient estudis que demostren com de valuós suposa per una companyia invertir en l’èxit de les dones.

No es tracta només de trobar un equilibri entre gèneres, o encara millor eliminar aquest biaix que limita la distinció a indicadors biològics. La conversa actual en els cercles de negoci hauria d’abordar com eliminar les barreres d’accés a oportunitats al lloc de treball i al mercat laboral. Perquè això sigui possible, les intencions han de començar a acompanyar-se d’accions que donin de veritat el torn a les dones d’explicar les seves històries. És necessari un canvi en el sistema que engloba no només empreses, també comunitats, governs i per descomptat els homes, creant així un enfocament interseccional que inclogui la dona i la seva veu.

I encara que és clar que això és feina de tothom, de manera contínua en el temps i que queda molt per fer, hi ha resposta a què poden començar a canviar les empreses per afavorir la igualtat d’oportunitats. Com? Escoltar la dona d’una manera activa per descobrir les àrees més urgents on treballar per a aquest canvi. 

Estrenant nou any, en ple segle XXI les grans empreses tenen molt per aprendre de les noves generacions. La conversa sobre gènere i els estereotips que es construeixen al voltant dels mateixos no són res més que un llast per avançar cap a una aposta clara i reeixida pel talent sense pensar com s’identifica qui està presentant la proposta.

Per aconseguir que el balanç de gènere en posicions de lideratge sigui una realitat cal escoltar aquestes veus i exemples que són a fòrums, xarxes socials i fins i tot al carrer però també dins de l’oficina. L’empatia, l’escolta, el respecte i l’estima pels diversos punts de vista són habilitats de lideratge bàsiques que cal perseguir. Les demandes de canvis sistèmics hi són, ara cal que siguin escoltades per traçar un pla i el poder per això resideix en part en les marques que són altaveu dins de la societat.

Quan parlem d’igualtat laboral no només es tracta l’accés a poder presentar una candidatura, també cal tenir en compte factors com la bretxa salarial, l’estigma de “professions per a homes” i el sostre temut de vidre.

Malgrat els avenços, el pes emocional de moltes llars continua recaient a la figura materna o de la dona. Aquesta càrrega suposa que després de la jornada laboral remunerada n’hi hagi una altra que s’estén a les hores del dia restants i que no queda reconeguda però que sí que suposa un desgast en tots els sentits: físic, mental i emocional. I això passa factura.

Augmentar els permisos parentals, reeducar-nos en la repartició de tasques, així com un suport per a la conciliació i cura dels fills i la llar per part de l’empresa, són tres punts clau a prendre en consideració en aquest camí de canvi.

Les empreses han de reconèixer que les dones poden necessitar un suport diferent del dels homes en diferents etapes de la vida. La menstruació, la capacitat de concebre i la menopausa vénen amb un conjunt de desafiaments mentals i físics que tenen impactes reals i distintius en la vida de les dones dins i fora del lloc de treball. 

El benestar físic no és significatiu de salut real, o almenys no és l’únic indicador a tenir en compte. La càrrega mental de la cura a altres, la pressió del què s’espera de nosaltres dins i fora del treball, així com la manca de suport pot conduir a un desajust a la salut mental que es tradueix en una limitació per desenvolupar el potencial en el lloc de treball a exercir. La solució passa per brindar un suport especialitzat en la dona que tingui en consideració les seves necessitats 360 º.

Tractar les dones com a éssers humans, no com a objectes sexuals, no com a persones que no poden prendre decisions, no com a persones que tenen menys capacitat. Per assolir el màxim potencial, has de ser tractat amb respecte, com qualsevol ésser viu”. Aquesta declaració, extreta d’un dels testimonis recollits a l’estudi #MiVozSeEscucha pot sonar òbvia per a molts però no es pot silenciar la realitat del que és necessari crear espais segurs, llars, comunitats i també llocs de treball.

La reeducació i conscienciació sobre quins comportaments poden resultar intrusius, violents i una manca de respecte per a la persona amb què es tracta hauria de formar part dels programes dins de les empreses ja que de vegades es normalitzen conductes que poden suposar un risc a la llarga i una dins del treball.

El que és clar és que és hora de prendre partit. Empoderar les dones pot millorar la vida de totes les persones, aquesta categòrica afirmació ve recolzada per investigacions fetes sobre la influència que té el talent femení dins de les organitzacions i empreses i és un fet tangent que s’hauria de tenir en compte veient la realitat que enfrontem.

Per què les dones hauríem d’emprendre més? Al que hauríem d’afegir un: què és el que ens impedeix emprendre més?

Si està demostrat que el lideratge en femení funciona quan les dones estan al capdavant de les companyies, per què no emprenem més per convertir-nos així en líders de les nostres pròpies empreses? 

Sovint dir que vols ser emprenedora és com dir que vols anar-te’n en una nau especial a Plutó. Reflexem en sèries de TV o dibuixos animats rols de la dona tradicional, que estan molt bé, però no veiem dones emprenedores enlloc, i això sí que té moltíssima influència en les següents generacions.

Sabem que tenim moltes barreres, dificultats i estigmes encara a superar... però anem a la part positiva de perquè hauriem d’emprendre. 

T’aporta valor. Les corporacions, amb l’automatització i la transformació digital, volen persones amb talent i alta capacitat d’aprenentatge, que es qüestionin l’status quo, siguin resilients i creatives. Una experiència en emprenedoria incipient és un actiu molt valuós que et proporciona aquestes habilitats per a una entrada a una corporació important; són els perfils que es cerquen. 

Et proporciona més llibertat i flexibilitat. Si alguna cosa t’importa, t’apassiona i tens un propòsit profund, persegueix-ho. La teva passió mourà muntanyes dins o fora d’una corporació (intraemprenedoria). Si decideixes emprendre, ho has d’adequar al teu estil de vida. Si bé et proporciona més llibertat i flexibilitat, també exigeix una dedicació intensa per la duresa i la constància. 

Et prepara per al futur. Una emprenedora neix, i també se’n fa, amb preparació i estudis. Les universitats, empreses i corporacions, cada cop més, s’assemblaran a un conjunt o grup d’emprenedors units per un propòsit comú. Les emprenedories estan molt alineades amb l’agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que es veuran accelerats per aquestes tecnologies emergents.

Et motiva a millorar i t’aporta seguretat personal. No és fàcil tirar-te a la piscina i engegar un projecte, però tot és possible amb constància, treball i ganes. No esperis que et regalin res, ni fins i tot s’alegrin dels teus èxits, però a nivell personal la teva autoestima creix. I creix tant en les situacions dificils que et trobaràs pel camí com pels èxits aconseguits, però sobretot pel camí fet. Personalment diria que aprens més de les caigudes que dels èxits. 

Superar les pors. Com dèiem, no és fàcil emprendre però definitivament val la pena. Afrontes reptes constanment, la presa de decisions són el teu dia a dia, la por al fracàs i al que diran, pensar en fer créixer i com fer-ho... Són moltes pors que et passen pel cap, però només has de tenir una cosa clara: “soc una afortunada, faig el que m’apassiona i em paguen per fer-ho i si caic buscaré la manera de reconduir la situació, em reinventaré, però mai tiraré la tovallola. 

Relacions Socials i professionals. Emprendre, suposa conèixer gent nova, gent del teu sector o no i et permet ampliar molt els teus coneixements, l’escolta activa en reunions, xerrades, cursos et permet aprendre coses noves i fins i tot poder crear sinergies amb semblants. 

Des de l’experiència d’emprendre, crec que l’experiència i el camí recorregut per altres és una font d’inspiració per a totes nosaltres, una motivació que t’aporta a voler formar part d’aquest grup que (amb recursos o sense) hem triat el camí que volem, el que ens permet ser autosuficients i lluitar pels nostres somnis... i potser en un futur, qui ho sap pel camí també serem la inspiració de les noves generacions. Les que ens segueixen i que han de continuar lluitant per aconseguir el canvi.